dissabte, 28 de novembre del 2009

Lo nostre poble

A la part més meridional de la comarca de les Garrigues, en un terreny abrupte, solcat per estretes valls, trobem un llogaret envoltat de boscos de pins i alzines dit Bellaguarda. La seva gent amable i oberta, acull els vianants que, interessats en el seu paisatge de gran interès ecològic, fan pararda i fonda per poder contemplar un entorn agraït amb extensos i magnífics panorames i alhora conèixer el seu passat d’origen medieval.

Us convidem a fer un recorregut, si més no virtual, d’aquest indret i que vosaltres mateixos en tregueu les conclusions, si bé el millor seria una visita real i comprovar "in situ" el que us presentem.

EL POBLE DE BELLAGUARDA


Morfologia urbana

El poble de Bellaguarda es troba a 640 m d’altitud en un planell al peu de la serra de la Llena. És agrupat entorn de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, d’origen gòtic, amb absis de planta octogonal, finestrals als murs laterals que semblen anteriors, de transició, i un campanar de planta quadrada amb un cos octagonal a la part superior; la façana, amb una bella portalada, i l’interior de la nau foren refets després de mitjan segle XVIII dins una línia neoclàssica.

A la Plaça Major s’ha conservat una creu gòtiga, restaurada, i manté alguns carrers i cases d’aire antic. Les noves edificacions envolten aquest nucli. Al maig de 1991 va ser inaugurat el nou Ajuntament que consta de dues plantes i que, a més de les dependències consistorials, inclou la llar de jubilats, el jutjat de pau, els Arxius i un local per a la agrupació de caçadors Sant Marc.

La Cooperativa està equipada amb una sala d’ús polivalent. Als afores de la població hi ha un camp de futbol i, dins el nucli urbà, una zona esportiva enjardinada que inclou una pista poliesportiva, piscines municipals i una pista de tennis.

Text extret de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Josep Lladanosa / CG


LA POBLACIÓ

En el cens més antic de població, del 1365, es registraven 7 focs, que ja eren 11 el 1553. El segle XVIII significà, com en tota la comarca, un augment de població: es passà de 175 h el 1718 a 222 h 1787. Després tingué un fort increment que arribà al punt culminant amb 797 h al1887 (280 h el1830, 270 h 1842, 764 h el1857 i 768 h el 1860.)

El segle present, que s’inicià amb un cens de 791 h el 1900, presenta una pèrdua constant d’habitants fins a l’actualitat: 742 h el 1920, 727 el 1936, que havien passat a 631 el 1940; 600 h el 1950, 560 h el 1960, 514 h el 1970, 449 h el 1975, 395 h el 1981 i 387 h el 1991. La densitat de població del municipi és de 22,2 h/km² , si bé es concentra totalment en el nucli de Bellaguarda. Pel que fa a l’estructura de la població per edats, el 12,9% té menys de 15 anys, el 62,8% entre 15 i 65 i el 24,3% en té més de 65. En el municipi es registren un total de 144 persones ocupades, de les quals 86 treballen en el sector agrícola i ramader, 27 en els serveis, 17 en la construcció i 14 en la indústria.


Text extret de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Josep Lladanosa / CG

L’ECONOMIA

És un municipi molt abrupte, amb pendents pronunciats de pudingues, solcat per estretes valls, dolent per al conreu (només s’han adaptat bancals per a l’agricultura al N del terme, al voltant del poble i en una llenca vora el riu de la Cana), i ocupat en bona part per boscos de pins, roures i alzinars i matollars (66 ha. de zona forestal, en 1989). El mateix any es dediquen 1539 ha. a terres de conreu, totes de secà, que representen el 78,2% de la superfície total municipal, el principal dels quals són les oliveres, seguit pels ametllers, els arbres fruiters (sobretot pomes i cireres), els cereals (ordi) i la vinya, la qual tendeix a augmentar en detriment dels arbres fruiters. Cal destacar la partida de les Solanes.

Des del final dels anys vuitanta, cada vegada hi ha més finques properes al poble que es reguen per goteig, i des del 1991 funciona una SAT (Agroreg) creada per un grup de joves de Bellaguarda.L'experiència del primer any fou ben satisfactòria, en terrenys erms es plantaren 600 carabasseres que donaren 500 tones de carabassons. Però en conjunt l’agricultura és poc rendable. Les explotacions, 88 censades el 1989, són majoritàriament de tipus mitjà (de 5 a 50 ha.). Domina el règim d’explotació directa, però al principi dels anys setanta augmentà l’arrendament i també la parceria. El cens de cria de bestiar recull 1335 caps de porcins, 67 milers de caps d’aviram, 470 caps de bovins , 415 de conilles mares i 122 d’ovins.

Tot el terme de Bellaguarda és bo per a la caça, especialment de senglars, conills i torts. Hi ha la Cooperativa del Camp de Bellaguarda (fundada el 1921-22) que elabora oli (extra verge") i està associada amb Agrolés; elabora vi (amb la denominació d’origen "Costers del Segre") que comercialitza la mateixa cooperativa, i té secció d’adobs i productes fitosanitaris i secció de crèdit per als seus abonats.

Pel que fa a la indústria, cal parlar d’una empresa alimentària "Aida" de Barcelona . No hi ha dia destinat a mercat setmanal i la població acudeix als mercats de les Borges Blanques i de Lleida, però també al de Reus per la facilitat de les comunicacions; les transaccions comercials es poden fer en una corresponsalia bancària

Pel que fa als equipaments sanitaris, hi ha un dispensari municipal. Quant als educatius, cal esmentar un centre públic d’ensenyament primari.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada